Les TIC a l'escola PIA Sant Antoni.

Avui hem presentat a les companyes l’analisi dels recursos TIC que vam observar durant la visita al centre PIA Sant Antoni de Barcelona. Principalment, hem comentat les caracterítiques del centre i la seva implicació amb les TIC. Així, aquesta escola compta amb alguns recursos molt avançats, com és el cas de la PDI a la classe d'anglès i la de música, tot i que per a Educació Infantil no hi ha gaire accés als ordinadors.

L’escola PIA de Sant Antoni es tracta d’un centre enorme: té fins a 5 línies per curs, i engloba des del segon cicle d’Educació Infantil, en el qual ens hem centrat, fins a Baxillerat.

A les aules d’infantil compten amb un ordinador per aula, el qual aprofiten per treballar per racons setmanals: el Racó informàtic.

A més, tenen llibres a tots els cursos excepte 4rt d’ESO que utilitzen 1x1; pissarra normal a totes les aules excepte a la classe d’angles i a la de música on hi ha una PDI i decoren les aules amb murals segons els programes i les activitats dels diferents cursos.

La programació de l’escola, a Educació Infantil és molt oberta. Estan introduint el racó de les TIC on almenys hi ha un ordinador per aula.

A primària les TIC s’introdueixen com una assignatura d’informàtica (treballen els processadors de textos); es tracta d’un taller informàtic on es donen a conèixer les eines que et proporciona l’ordinador. A més també acudeixen a l’aula d’informàtica en moments puntuals, com a suport a altres assignatures. Així doncs, la informàtica es presenta com un recurs més per a l’ensenyament.

A partir d’aquestes presentacions, un dels punts que més hem parlat avui és el fet de si és necessari disposar de les PDI si els infants no les utilitzen, a causa de que varis grups han esmentat que en l'escola que han visitat  no les usen perquè els mestres no tenen els coneixements necessaris o perquè les pissarres estan col·locades a una altura que els nens i nenes no arriben. Cal que el centre es plantegi les necessitats reals de l’escola abans d'adquirir eines amb preus elevats, les quals després no s’aprofiten.

Des de la meva perspectiva, penso que cal estudiar el que ens pot aportar una PDI a una aula d’infantil abans d’integrar-la.

Un altre element a destacar de l’escola és que hi ha aula d’informàtica però no està adaptada als infants de 3 a 6 anys, ja que el mobiliari no es troba a la seva mida.

Un altre aspecte que hem observat és el fet que els professionals no tenen la formació adequada per ensenyar als alumnes com han d'utilitzar aquestes eines o ensenyar-los les possibilitats que proporcionen. Així, pren importància la formació dels mestres respecte les TIC. Penso que pot ser que la nostra generació ens adaptem més ràpid a les novetats que les persones que ja porten molts anys a l’educació i no estan acostumats a treballar amb ordinadors.

Vull remarcar que ha sorgit un problema que penso que és ben greu i que jo mateixa vaig observar que succeïa a l’escola que vam visitar: s’utilitzen els ordinadors o les pissarres digitals per projectar els llibres de textos, com si es tractés d’un llibre de paper. Així, no s’està extraient gaire potencialitat a aquests recursos tecnològics, sinó que sembla que només es tracta d’incloure les TIC sense aprofitar les opcions que ens propicien. Ho veig com un factor poc innovador llavors, per exemple en el cas del projecte 1x1 de les escoles.

Pixilation i mitjans de comunicació.

Durant la sessió anterior i aquesta hem estat realitzant un video a través del recurs de la pixelació. Aquesta opció per a realitzar treballs és lenta, però fàcil de portar a terme a classe amb els infants. Així, el nostre grup hem capturat una sèrie d’imatges, les quals d’una a l’altre hi havia petites variacions, que al veure-les seguides i rapides, es veu un moviment de l’objecte. En aquest cas, hem fet un Pixilation per treballar els números, els quals es formaven poc a poc al passar les imatges. Al final del video apareixen els nostres noms.

En la sessió d’avui també hem tractat els mitjans de comunicació. Primer hem fet una activitat per analitzar la compocisió de les notícies i el seu format, buscant articles dels diferents diaris virtuals. Cada noticia presenta una font de text diferent, a més de diferenciar-se en la distribució i posicions de les fotografies o vídeos que publiquen. Des de la meva perspectiva, és útil poder consultar les notícies en format digital, ja que és molt més còmode i ofereix una informació més detallada, gracies als links per accedir a altres pàgines webs.

La Carolina ens ha proposat fer un parell d’activitats al respecte, de les quals vull destacar la segona. En aquesta s’havia de fer protagonista a un infant d’una portada d’un diari o d’una revista, posant la seva cara en la portada i un titular que fes referència al motiu de la portada, com podia ser un aniversari, una festa o un mèrit de l’infant. Penso que en aquesta sessió hem vist una ultilitat més dels recursos que ens pot oferir l'ordinador per a fer material de classe.

Mireu el resultat del meu muntatge sobre l'aniversari d'en Joan, un nen a qui li agrada molt anar amb bicicleta:

La Pissarra Digital Interactiva

Avui ha sigut el primer dia d'exposicions i debat a partir dels temes que havia escollit cada grup.  El tema que nosaltres hem escollit tracta  la Pissarra Digital Interactiva, la qual hem estat analitzant la seva utilitat per tal de presentar-la a les nostres companyes amb aquesta presentació.

La pissarra interactiva és un sistema tecnològic integrat per un ordinador connectat a Internet i un video-projector. Les imatges que es veuen es projecten sobre una pantalla de grans dimensions, la qual mostra el monitor de l’ordinador, és a dir, és una projecció del que nosaltres veiem a la pantalla de l’ordinador però de grans mides.

A més de presentar la PDI, també hem exposat les pràctiques que es proposaven en el Moodle a fer a partir de l’ús d’aquesta. Les pràctiques consistien en tractar els números, els contes i l’entorn.

Els objectius de les pràctiques són:

-     Desenvolupar l'atenció i els sentits

-     Entendre els fenòmens que els envolten

-     Adquirir hàbits socials i higiènics

-     Reconèixer les formes posicionals

-     Reconèixer els nombres i les lletres

En relació amb el currículum d’Educació Infantil, hem volgut destacar que respecte la pràctica de la PDI i els contes, es desenvolupa els objectius del currículum   “Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir”  i  “Utilització d'instruments tecnològics i d’expressió audiovisual en els processos creatius per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. Per un altre costat, respecte la pràctica que treballa la PDI i l’entorn, cal destacar del currículum l’objectiu següent: “exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat d'ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics( en aquest treball ens centrem en la pissarra com un instrument més a treballar)”

A més, també ens hem plantejat com cal treballar els continguts de la PDI, i hem conclòs que en l'exposició dels continguts, els mestres tenim el paper principal. Això no vol dir que els/les alumnes siguin passius, al contrari, han de participar-hi de manera activa. Les pràctiques es poden fer des del mateix ordinador, però si es disposa d'una pissarra digital interactiva  l'alumne/a pot assumir un paper més destacat.

Després d’haver aprofundit una mica més en la informació de la qual disposàvem en la pàgina web, podem extreure unes conclusions sobre la pissarra digital interactiva fins a adonar-nos que:

Les pràctiques que hem proposat només són una petita mostra de tot el que és pot treballar amb la PDI. Amb el pas del temps aniran apareixent cada cop més recursos, i més variats per treballar amb aquesta eina, tot i així és important que hi tinguem un primer contacte per començar a familiaritzar-nos amb un recurs que promet cobrar cada cop més protagonisme dins les aules d’Infantil.

La pissarra digital interactiva com a recurs didàctic és molt útil per treballar la tecnologia a l’aula ja que ens permet combinar recursos digitals amb l’escriptura i el traç de sempre. Per tant, no es deixa de treballar la psicomotricitat fina i la precisió, que tanta por es té de que es perdi amb l’ús dels teclats i el ratolí.

No podem oblidar que es poden treballar continguts relacionats amb totes les àrees del currículum.

Hem de tenir en compte que la pissarra digital interactiva és un recurs més, que  no se n’ha d’abusar, i que no ha de ser l’únic que es treballi. Es tracta de tenir un ampli ventall de recursos /maneres de treballar dins de l’aula per poder atendre a totes les maneres d’aprendre, i que les classes siguin el més productives possible. Mai ha de suplir altres recursos ni maneres de treballar, sinó complementar-los i treballar els conceptes d’altres maneres.

Per últim, les preguntes que hem plantejat en la nostra presentació han generat un debat ben interessant sobre si la pissarra digital comporta més aspectes positius o negatius. Les qüestions que hem plantejar són:

- La pissarra és realment una eina col·laborativa, o és difícil que mantinguem l’atenció de tots els nens, i que participin tots igual? Aquestes activitats no estan més adreçades cap al treball individual?

- Ajudarà la pissarra digital interactiva a que els coneixements adquirits pels alumnes tinguin més transcendència que els que podien aprendre amb els llibres de text habituals o les típiques fitxes?

Des de la meva perspectiva, cal tenir en compte tots els aspectes d’aquest recurs, i com ja he explicat amb les conclusions que hem exposat, crec que cal utilitzar-lo com una eina més de classe, amb potencial d’aprenentatge, no del tot col·laboratiu, que cal valorar la seva necessitat a l’aula abans d’incloure-la, ja que potser hi ha recursos TIC que ens són més necessaris encara.

Coneixem el Gmail, una eina molt util

Avui amb en Miquel hem obert un compte Gmail a partir de la plataforma Google Docs. Penso que  aquestes sessions en les que tractem les possibilitats de la xara i alhora creem moodles o comptes que ens serveixen per a les nostres vides quotidianes ens poden ser ben útils. 

Abans d'aquesta classe no sabia diferenciar entre tenir un compte Hotmail i un Gmail. Així, amb la classe d'avui hem pogut veure totes les possibilitats que ens ofereix el correu Gmail davant Hotmail, com per exemple, la intercomunicació en espais com en Google Docs. Aquesta aplicació ofereix múltiples eines i oportunitats als usuaris, com compartir documents i alhora modificar-los de manera on-line. Així doncs, aquesta plataforma pot ser un mitjà molt interessant, per exemple, pels mateixos estudiants, ja que permet que es comuniquin i passin els seus treballs de forma on-line, tos a l'hora, ràpida i directament. És molt interessant i positiu tenir un medi on ens poguem comunicar i treballar col·laborativament alhora, i a més hem de tenir en compte la multiplicitat d'eines que ens proposa.

D'aquesta manera, he pogut veure que Gmail és més complet que el correu Hotmail, el qual només serveix per enviar i rebre e-mails i el Gmail ens permet anar més enllà. Les possibilitats que ofereix  aquest són moltisimes i el fet de compartir enllaços on-line permet dur a terme els treballs en equip de manera molt més còmoda, ja sigui a l'hora de dur a terme un treball universitat o, en un futur, amb els nostres companys de feina per poder estar cadascú a casa seva mentre es fa un treball en equip. Cada cop trobem més recursos sencills per tal que tota la societat poguem estar conectats els uns amb els altres, amb un munt de facilitats i possibilitats.

Debat sobre el programa Clic.

Avui hem fet el primer debat de grup classe partint de les aportacions de cada grup, el qual explicava allò que havia extret de les lectures i vídeos proposats al Moodle. Així, s’han derivat idees ben interessants a partir de les presentacions.

En el nostre cas, el meu grup hem explicat la crítica d'Alejandra Bosco sobre el programa Clic. El text tracta d’aquest programa d’ordinador, el qual totes les membres del grup hem utilitzant excepte la Carme que és de Menorca i diu que ella a la seva escola no l’utilitzava. Sabíem que teníem l’oportunitat de resoldre els problemes i exercicis acudint a la prova i l’error. La manera de presentar les activitats influeix en l’interès o la motivació dels alumnes.

Gracies a aquesta crítica, ens adonem que el fet d’utilitzar el mecanisme de la prova i error no ens ajudava a aprendre, sinó que només ens facilitava la feina per acabar abans. Aquest programa avarca totes les competències que es presenten al currículum escolar i les assignatures que aquest conté. Ens adonem també que el potencial d’aprenentatge pot ser inferior ja que el programa no força els alumnes a pensar, sinó que només associem sense parar-nos a pensar. L’alumne selecciona problemes que aporta el programa, excepte alguns exercicis que consistien en omplir buits per nosaltres mateixos.

Ens ha sorprès molt que el Clic és el programa més utilitzat a Catalunya en l’educació primària ja que és un programa barat i simple. També és un programa de fàcil utilització on el treball dels docents és mínim i s’aprofita molt l’espai i temps escolar. A més és un programa que no estimula la creativitat i l’ingeni a l’hora de fer l’exercici.

El clic s’usa per dur a terme activitats de casi totes les àrees del currículum. Veiem que aquest programa és un exemple de com s’utilitzen les TIC a les aules, potser el més popular i del qual es pot fer un analitzi per reconèixer els aspectes positius i negatius a millorar per a potenciar els aprenentatges dels alumnes amb les tecnologies.

Per tal de provocar el debat, hem plantejat varies qüestions: Com  ha de ser un programa informàtic per a que els infants reflexionin sobre els conceptes?

Com plantejar l’activitat per a que els alumnes reflexionin i no utilitzin el mètode prova-error?

Es seguirà utilitzant el Clic en un futur a les aules? Se li faran modificacions?

El debat ha estat molt interessant i ens ha ajudat a percebre les visions de les nostres companyes.

En conclusió, i pensant en la seva aplicació a l’aula, el Clic és una eina que respon a la necessitat de treballar les TIC a l’aula i que a la vegada es treballen de manera intercurricular les diferents àrees de coneixement. La lectura ens transmet que els professors tenen poca formació per a treballar amb els ordenadors i el Clic apareix com un programa que es fàcil d’usar i que tots els mestres s’atreveixen a fer servir a classe.

Per últim, aquestes webs són interessants per tal d’aprofundir en el tema:

www.xtec.es/recursos/clic

http://clic.xtec.cat/es/jclic/curs.htm

Entrevista amb Francesc Busquets sobre les tecnologías en el aula: http://www.educared.net/softwarelibre/entrevistas/respbusquets.html

La meva experiència amb les TIC i la prospectiva d'aquest recurs.

Una dels projectes que se’ns va proposar a fer es tractava d’un montatge audiovisual sobre la nostra vivència amb les TIC, tant a casa com a nivell educatiu escolar. Així, jo he realitzat un muntatge PowerPoint  amb les explicacions, imatges i qüestions que han emmarcat la meva experiència amb les TIC des que era petita fins a l’actualitat en que en depenc en la universitat.

A més de fer els projectes, també els hem posat en comú en un debat al campus virtual. D’aquesta manera, vull destacar un tema que ha sorgit en el debat del Moodle a partir de les presentacions de les companyes sobre la nostra pròpia experiència amb les TIC: es fa referència a com influenciarà la incorporació dels ordinadors a les aules respecte la substitució de l’escriptura tradicional, i ens proposem el repte de trobar l'equilibri a l’hora d’integrar la tecnologia a les aules de manera que sigui profitós per als nostres alumnes, en els moments que sigui necessària i pugui suposar una oportunitat per a ells. Així doncs, des de la meva visió penso que hem de tenir en compte que l'escriptura a mà és bàsica per a les persones i el fet que s'incorporin ordinadors a les aules no ha de fer que aquesta desaparegui, tot i que en els mateixos tablets es pot escriure com si utilitzessim un bolígraf normal i corrent.

Llavors a la pregunta "s'acabarà perdent l'escriptura tradicional?". Els canvis que es donen a la societat són constants i, realment, ens acabem adaptant a aquests. Però sí que és cert que molta de nosaltres tenim por a la pèrdua de l'escriptura per la introducció de les noves tecnologies. Des de la meva perspectiva, considero que les coses necessàries perduren i no es perden: així, per què les tecnologies haurien de ser un perill per la escriptura? Cal valorar que estem aprenent noves maneres d'escriure i de comunicar-nos que fa uns anys no hauríem imaginat, per tant, hem de ser oberts i saber comprendre les noves necessitats per adaptar-nos.

A continuació, ja que no puc penjar la presentació PowerPoint en el blog, a canvi us presento un video de youtube que té molta relació amb la visió actual de l'inclusió de les noves Teconolgies de la Informació i la Comunicació a l'aula i que es correspon amb la perspectiva que mirem nosaltres aquests recursos:



Fem servir el Pagemaker!

Avui ha estat la segona sessió en al que hem treballat amb el Pagemaker.  Tot i que era la última classe destinada al conte, no hem pogut acabar de maquetar, ja que se'ns a complicat molt la utilització del programa. Al final de la classe només hem aconseguit maquetar la primera de les escenes, i és que penso que hem dedicat molt poc temps al programa Pagemaker i ens ha costat entendre totes les seves funcions i possibilitats.

Al voler posar el text, el fons i la imatge en una sola fulla, se'ns movia tot o desapareixien certs objectes... Així doncs, com sobre el Photoshop penso que hem après prou a utilitzar-lo, a poder ser m'agradaria que dediquéssim alguna classe més a utilitzar el Pagemaker. D'aquesta manera, poder acabar de maquetar tot el conte, ja que ens hem hagut de conformar amb maquetar només una de les set escenes que tenia el nostre conte.
Sempre he tingut facilitat en desenvolupar-me davant programes que desconeixia i no tinc por a buscar les opcions i veure què permet fer, però en aquestes sessións hem tingut poc temps. Penso que potser hauriem d'haver dedicat una primera classe a veure com funciona el programa i les altres a fer la producció dels conte, ja que la majoria de les meves companyes no coneixiem el Pagemaker. Des de la meva perspectiva, crec que és ben positiu que cada cop estem coneixent més programes i aprenent a utilitzar-los. A més, m'he descargat a casa els programes que estem utilitzant per tal d'anar millorant la pràctica d'aquests. Suposo que amb una mica més de temps, ja tindrem més domini i sabrem muntar, per exemple, contes per nosaltres mateixes.

Cal destacar la potencialitat d'aquest tipus de recursos per a nosaltres com a futures mestres d'Educació Infantil, ja que tot el que estem coneixent ho podem utilitzar en algun moment per a dur a terme un projecte o una proposta concreta amb els infants I tot i que no permet que siguin ells els protagonistes de la creació dels productes a causa de la complexitat de les eines, sí es pot aprofitar una PDI a l'aula per a demanar opinions als infants sobre el muntatge d'aquests.

 

Entorns virtuals i eines de la xarxa

En la sessió d'avui en Miquel Colomer ens ha descobert un nou ventall de possibilitats de programes, aplicacions i activitats que podem trobar a la xarxa noves.

Vull destacar varies aplicacions que m’han sorprès, la primera es tracta d’un el correu electrònic amb les Tres Bessones com a motiu que els infants, amb el suport d’un adult, poden usar per enviar missatges i fotografies.

En Miquel també ens ha ensenyat elements que mitjançant Internet ens poden ser útils per al nostre dia a dia, com ara una mena de GPS a través del Google, o un programa anomenat Gnomi, en el qual podem conèixer el nostre arbre genealògic.

Un altre element que m’ha interessat per a l’utilització del infants ha estat la pàgina d'Xtec.cat, la qual ja coneixia, però no en la seva totalitat. Aquesta conté una gran quantitat i varietat d'activitats de les quals disposa tant antiga com actualment.

D’aquest manera, cada dia sóc més conscient de la desconeixença que tenim sobre les possibilitats de la xarxa i sobre les TIC.

Per últim, penso que el més convenient és analitzar els interessos dels infants d’avui en dia i de la multiplicitat d’opcions que tenim a Internet per a incloure les TIC en el dia a dia de l’aula.

Fem un conte amb el Photoshop

Aquesta assignatura ens permet conèixer cada classe nous recursos dels ordinadors que podem aprofitar per a l’Educació Infantil.

La Carolina ens ha  ensenyat un vídeo d'una nena de 20 mesos en el qual sortia fent servir un iPad. Això ens ha evidenciat que els infants d'avui dia neixen envoltats de tecnología i no tenen por de fer-la servir. Per aquest motiu, nosaltres com a Mestres ens hem d’actualitzar i seguir el ritme dels infants en relació a les TIC. Aiixí, pensó que hem de seguir aprenent sobre les TIC i aprendre a través d’aquestes, és a dir, aprendre i actualitzar-nos a través d'elles per així poder després nosaltres usar-les com un recurs més de l'aula.                                                                                       

A la part final de la classe hem començat a utilizar el programa Photoshop. Ja el coneixia, tot i que té funcions que desconec i no domino, com per exemple l’ús de les capes.

Hem començat a fer un conte a través d’aquest i hem utilitzat diferents eines. És realment difícil tenir en compte tots els aspectes que es necessiten per fer funcionar aquest programa, ja que s’ha de tenir present variïs elements alhora.

El que més m'ha agradat de la classe d'avui és el fet d'escollir el conte que volíem representar i crear els nostres propis personatges. Jo i la Rocio hem escollit el conte de la Lletera. Aquesta activitat planteja desenvolupar la nostra creativitat a partir d'un model ja establert de conte, tot i que som nosaltres mateixes les que decidim les escenes, els personatges i objectes, els colors i les tècniques que utilitzem.

Penso que aquestes sessions poden ser unes de els més profitoses, ja que conèixer aquest programa és ben útil.