Fira acadèmica. Sessió final de l'assignatura i conclusió.

Avui hem presentat en la fira acadèmica final de l'assignatura el nostre projecte "Atrapem els colors, els números i les formes del carrer". En aquest projecte els infants són els protagonistes de creacions fotogràfiques que ajudaran a consolidar els aprenentatges relacionats amb el coneixement dels colors, les formes i els nombres que ja s’hauran treballat anteriorment a classe. Cal destacar que la principal finalitat d’aquest projecte és donar resposta a la necessitat de l’escola en referència a l’integració de les TIC en el dia a dia de l’aula.

A més, creiem que aquesta proposta permet treballar els aspectes esmentats d’un mode motivador pels infants, ja que la seva participació activa es promoguda per l’entusiasme que acostuma a acompanyar una sortida fora de l’escola, i perquè la proposta de realitzar una caça de nombres, colors i formes amb la càmera en la mà pels carrers de la nostra ciutat pot ser ben atractiva per ells. Aquest recorregut consisteix en anar caminant pels voltants de l’escola amb els ulls ben oberts, disposats, en tot moment, a trobar objectes o parts d’ells amb formes geomètriques, colors i nombres coneguts.

Hi ha diferents motius que ens han portat a dur a terme aquesta proposta. En primer lloc perquè vam detectar que a l’escola PIA Sant Antoni es feien servir molt poc les TIC a l’aula d’Educació Infantil, i quan ho feien, era fent servir aplicacions que potenciaven poc l’interactivitat dels infants. Nosaltres hem volgut anar més enllà, ja que creiem que les TIC ens permeten fer ús d’altres recursos apart de l’ordinador, i la càmera digital és una eina molt propera als infants (ens els últims anys s’ha fet accessible fins a tal punt que avui en dia quasi tothom disposa d’una càmera digital). A més, creiem en que la introducció de les tecnologies a l’aula no es pot limitar a concebre el nen només com a usuari, sinó com a creador.

Per tal de dur a terme aquest projecte vam sortir al carrer amb les nostres càmeres digitals i vam capturar totes les formes, colors i números que ens vam trobar com si fóssim els nens i nenes protagonistes de l’activitat. Així, les fotografies del projecte estan fetes per nosaltres.

El producte final consta d’una presentació PowerPoint, en la qual hi ha una primera imatge que mitjançant un joc d’hipervincles deriva cap a una de les tres opcions disponibles: veure la presentació de les fotografies relacionades amb els colors, una altra vinculada amb les formes i una darrera que presenta els nombres del carrer.

Cal destacar les limitacions que hem trobat d'aquest projecte, que principalment són dues: l'accés a un recurs digital com són les cameres de fotos i el fet de fer una sortida amb infants de 4 anys, per la qual necessitarem sortir en petits grups i acompanyats de varis mestres.

Com aquesta classe ha estat l'última de l'assignatura m'agradaria destacar varies idees que puc extreure com a conlusió dels aprenentatges que he adquirit. Actualment a les aules d’Educació Infantil ens trobem amb una generació de nens i nenes que viuen immersos en les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Crec que per aquest fet l’escola, com a agent social de primer ordre, no pot quedar al marge d’aquesta nova realitat, ja que si l’entorn del centre està immers en l’era digital, aquesta institució ha de fer els possibles per a entendre-la i obrir-li les seves portes. Les escoles són conscients d’aquesta realitat i per això cal plantejar-se el mode d’incloure les TIC en la quotidianitat de l’aula.  Cal dir sobretot, que les TIC solament són un recurs més que podem usar en l'aula d'Educació Infantil, però mai han de ser el centre de l'aprenentatge de tot el que fem a l'aula, com per exemple pot succeïr amb l'ús de la Pissarra Digital Interactiva; cal fer un ús responable de les TIC i extreure un potencial positiu sense dependre'n.

L’ensenyament de les TIC no pot quedar al marge de les noves teories de l’aprenentatge, basades en les teories constructivistes. Des d’aquesta perspectiva, l’alumne ha de ser el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, i això no serà possible si nosaltres no els hi donem aquesta possibilitat.

Per últim, vull comentar que m'ha sorprès molt la feina de les meves companyes que han presentat en aquesta fira acadèmica, ja que hi havia una gran varietat de propostes, des de  blocs d’aula, d’escola, de mestra, calendaris escolars, vídeos com ara un anunci fet per nens, contes fets amb la tècnica d'Stop Motion amb plastilina i dibuixos, webs de jocs, programes per treballar amb la PDI, etc. Ha estat una sessió realment enrriquidora.

El projecte final: Atrapem els colors, els números i les formes del carrer.

Vull fer-vos una petita introducció a la proposta que estem realitzant la Carme i jo com a projecte final de l’assignatura i que presentarem el pròxim dijous a la fira acadèmica.

El títol del projecte és “atrapem els números, els colors i les formes del carrer”. En aquest projecte els infants són els protagonistes de creacions fotogràfiques que ajudaran a consolidar els aprenentatges relacionats amb el coneixement dels colors, les formes i els nombres que ja s’hauran treballat anteriorment a classe. Cal destacar que la principal finalitat d’aquest projecte és donar resposta a la necessitat de l’escola en referència a l’integració de les TIC en el dia a dia de l’aula. Aleshores, els nens i nenes sortiran als carrers del voltant de l’escola a capturar imatges on surtin les formes, colors i números que cal buscar, i el producte final consta d’una presentació PowerPoint on s’inclouen aquestes.

Hem fet aquesta proposta perquè avui en dia a les aules d’Infantil ens trobem amb una generació de nens que viuen immersos en les tecnologies de la informació i de la comunicació. I l’escola, com a agent social de primer ordre, no pot quedar al marge d’aquesta nova realitat i si l’entorn de l’escola està immers en l’era digital, l’escola ha de fer els possibles per a entendre-la i obrir-li les seves portes.

 Una de les maneres d’aconseguir que l’aprenentatge sigui el màxim de significatiu per els alumnes és la possibilitat que entre ells i el mestre es pugui crear el propi material d’aula. Per això, aquest projecte ens permet deixar part de la realització en mans dels infants, els quals elegeixen i capturen les imatges que desitgen.

Nosaltres hem simulat ser infants que prenen les fotografies pertinents, i després hem fet el muntatge de la presentació PowerPoint. Aviat en veureu el resultat en la fira acadèmica, espero que us agradi!

Les TIC, una eina per viure i per aprendre.

Avui hem tingut l'ocasió d'assistir a la xerrada d’aquesta assignatura anomenada “Les Tic, una eina per viure i aprendre”.

Dues mestres d’una escola de Vic ens han estat explicant la seva visió dde l’educació i les Tic. Així, ens han afirmat que conviure a l'escola implica aprendre a observar el nostre entorn juntament amb els altres, i per tant canviar la manera de veure l'entorn i raonar. Des del moment que neixen els infants aprenen, i els adults donen significat simbòlic al seus primers balbuceigs donant-los rellevància. A l'escola també tractem de donar importància a allò que veiem important per a destacar-ho o per canviar aquelles coses que no es agraden.

En l'exposició han nombrat els estudis de Vigotsky i Piaget, per tal d'explicar les teories d'aprenentatge. Els dos autors valoren el llenguatge i l'interacció amb els altres per entendre el que succeeix al nostre voltant, és a dir, donen un caràcter social al procés d'aprenentatge, tan imprescindible per a poder adquirir coneixements.

Cal destacar que el joc, l'observació i la imitació tenen un paper fonamental en el desenvolupament dels aprenentatges del infant.

Les TIC són a tot arreu, i els nens ho veuen i ho viuen. L'escola ha d'incorporar-les i aprofitar-les tenint en compte que els nens i nenes ja les coneixen.

Actualment, els infants troben totalment normal la presencia de les tecnologies, hi conviuen i les fan servir sense por.

És important que els mestres coneguin adequadament la xarxa i les seves possibilitats tenint en compte els seus avantatges i inconvenients per tal de poder respondre a les demandes dels infants, per exemple en les situacions en que es va a l'aula d’informàtica amb un grup d'alumnes cal que el mestre prengui el control i pugui respondre a les necessitats. Cal que el mestre potencií les situacions en que l'infant treballa sol amb l'ordinador, procurant que sàpiga utilitzar el ratolí i tractant de proposar activitats relacionades amb les TIC amb el màxim potencial d'aprenentatge, adequant-se a les característiques dels infants, tot buscant la zona de desenvolupament proper.

M’ha agradat la idea que han comentat de que la intel·ligència dels nens està a la punta dels dits: els infants aprenen bàsicament a partir del contacte amb els materials i els objectes a través de la manipulació i l'exploració. És important no centrar l'inclusió de les TIC únicament amb una PDI o amb un ordinador: cal utilitzar tots els recursos sense dependre només d'un, de la mateixa manera que les TIC només són una eina més de l'aula, mai l’única.

L'ordinador, en els moments que es treballa en parelles, permet que s'estableixin relacions interpersonals entre els nens i nenes de l'aula, fet que resulta positiu. Així, un ordinador permet enriquir-se, sobretot si es col·loquen nens del mateix nivell de coneixements junts, per tal a treballar a l'hora de mode equilibrat i en el mateix grau.

Treballar amb la PDI permet la interacció en gran grup i la intervenció en petits grups. Permet, per tant, la discussió, l'intercanvi d'opinions, posar-se d'acord, fer comparacions, etc.

Vull destacar que m'ha semblat interessant la visió de que tant l'ordinador i la PDI ens pot ser útil per a veure imatges de les nostres vivències i de situacions d'aprenentatge, a més de guardar les creacions dels infants.

M’ha resultat molt important l’aportació d’aquestes mestres respecte els desavantatges de la PDI: comporta tenir l'aula més fosca del que és habitual i els infants s'han d'acostumar a evitar les ombres produïdes pel canó de projecció. A  més, hi ha problemes de software: cada vegada hi ha més marques de PDI en el mercat i cadascuna té un software i una manera de funcionar diferent, per exemple hi ha que funcionen amb el dit i altres que amb un llapis especial. En les que funcionen amb el dit, els nens es important que no es recolzin perquè sinó deixa de funcionar. En canvi, el llapis especial és car i es trenca fàcilment.

Les mestres de l'escola ens han explicat com utilitzen elles les TIC a les seves aules: fan servir jocs de la web edu365, aprofitten la PDI per passar llista, creen presentacions PowerPoint per a explicar amb un suport visual els seus projectes d'aula a la resta del cicle i tenen un taller que treballa la llengua i plàstica a través de les TIC. A més, també utilitzen el programa JClic per a realitzar activitats. Aquesta escola té un ordinador per aula, dues aules d'informàtica i 6 ordinadors a l'aula de matemàtiques i ciències,  a més de disposar de PDI. Els infants s'emporten recopilacions d’àlbums amb fotografies, fets amb PowerPoint, per a les famílies.

També cal destacar que en aquesta escola fan servir les TIC per promoure l'apropament amb les famílies.

Així, les presentacions ens poden servir per a ensenyar en reunions amb els pares i mares imatges dels infants, àlbums escolars i de tallers.

Penso que aquesta xerrada ens ha ajudat a veure reflectides en un escola les idees que hem anat coneixent al llarg de l’assignatura, i a més m’ha aportat noves visions que desconeixia, sobretot de la PDI i els seus desavantatges.

Les TIC a l'escola PIA Sant Antoni.

Avui hem presentat a les companyes l’analisi dels recursos TIC que vam observar durant la visita al centre PIA Sant Antoni de Barcelona. Principalment, hem comentat les caracterítiques del centre i la seva implicació amb les TIC. Així, aquesta escola compta amb alguns recursos molt avançats, com és el cas de la PDI a la classe d'anglès i la de música, tot i que per a Educació Infantil no hi ha gaire accés als ordinadors.

L’escola PIA de Sant Antoni es tracta d’un centre enorme: té fins a 5 línies per curs, i engloba des del segon cicle d’Educació Infantil, en el qual ens hem centrat, fins a Baxillerat.

A les aules d’infantil compten amb un ordinador per aula, el qual aprofiten per treballar per racons setmanals: el Racó informàtic.

A més, tenen llibres a tots els cursos excepte 4rt d’ESO que utilitzen 1x1; pissarra normal a totes les aules excepte a la classe d’angles i a la de música on hi ha una PDI i decoren les aules amb murals segons els programes i les activitats dels diferents cursos.

La programació de l’escola, a Educació Infantil és molt oberta. Estan introduint el racó de les TIC on almenys hi ha un ordinador per aula.

A primària les TIC s’introdueixen com una assignatura d’informàtica (treballen els processadors de textos); es tracta d’un taller informàtic on es donen a conèixer les eines que et proporciona l’ordinador. A més també acudeixen a l’aula d’informàtica en moments puntuals, com a suport a altres assignatures. Així doncs, la informàtica es presenta com un recurs més per a l’ensenyament.

A partir d’aquestes presentacions, un dels punts que més hem parlat avui és el fet de si és necessari disposar de les PDI si els infants no les utilitzen, a causa de que varis grups han esmentat que en l'escola que han visitat  no les usen perquè els mestres no tenen els coneixements necessaris o perquè les pissarres estan col·locades a una altura que els nens i nenes no arriben. Cal que el centre es plantegi les necessitats reals de l’escola abans d'adquirir eines amb preus elevats, les quals després no s’aprofiten.

Des de la meva perspectiva, penso que cal estudiar el que ens pot aportar una PDI a una aula d’infantil abans d’integrar-la.

Un altre element a destacar de l’escola és que hi ha aula d’informàtica però no està adaptada als infants de 3 a 6 anys, ja que el mobiliari no es troba a la seva mida.

Un altre aspecte que hem observat és el fet que els professionals no tenen la formació adequada per ensenyar als alumnes com han d'utilitzar aquestes eines o ensenyar-los les possibilitats que proporcionen. Així, pren importància la formació dels mestres respecte les TIC. Penso que pot ser que la nostra generació ens adaptem més ràpid a les novetats que les persones que ja porten molts anys a l’educació i no estan acostumats a treballar amb ordinadors.

Vull remarcar que ha sorgit un problema que penso que és ben greu i que jo mateixa vaig observar que succeïa a l’escola que vam visitar: s’utilitzen els ordinadors o les pissarres digitals per projectar els llibres de textos, com si es tractés d’un llibre de paper. Així, no s’està extraient gaire potencialitat a aquests recursos tecnològics, sinó que sembla que només es tracta d’incloure les TIC sense aprofitar les opcions que ens propicien. Ho veig com un factor poc innovador llavors, per exemple en el cas del projecte 1x1 de les escoles.

Pixilation i mitjans de comunicació.

Durant la sessió anterior i aquesta hem estat realitzant un video a través del recurs de la pixelació. Aquesta opció per a realitzar treballs és lenta, però fàcil de portar a terme a classe amb els infants. Així, el nostre grup hem capturat una sèrie d’imatges, les quals d’una a l’altre hi havia petites variacions, que al veure-les seguides i rapides, es veu un moviment de l’objecte. En aquest cas, hem fet un Pixilation per treballar els números, els quals es formaven poc a poc al passar les imatges. Al final del video apareixen els nostres noms.

En la sessió d’avui també hem tractat els mitjans de comunicació. Primer hem fet una activitat per analitzar la compocisió de les notícies i el seu format, buscant articles dels diferents diaris virtuals. Cada noticia presenta una font de text diferent, a més de diferenciar-se en la distribució i posicions de les fotografies o vídeos que publiquen. Des de la meva perspectiva, és útil poder consultar les notícies en format digital, ja que és molt més còmode i ofereix una informació més detallada, gracies als links per accedir a altres pàgines webs.

La Carolina ens ha proposat fer un parell d’activitats al respecte, de les quals vull destacar la segona. En aquesta s’havia de fer protagonista a un infant d’una portada d’un diari o d’una revista, posant la seva cara en la portada i un titular que fes referència al motiu de la portada, com podia ser un aniversari, una festa o un mèrit de l’infant. Penso que en aquesta sessió hem vist una ultilitat més dels recursos que ens pot oferir l'ordinador per a fer material de classe.

Mireu el resultat del meu muntatge sobre l'aniversari d'en Joan, un nen a qui li agrada molt anar amb bicicleta:

La Pissarra Digital Interactiva

Avui ha sigut el primer dia d'exposicions i debat a partir dels temes que havia escollit cada grup.  El tema que nosaltres hem escollit tracta  la Pissarra Digital Interactiva, la qual hem estat analitzant la seva utilitat per tal de presentar-la a les nostres companyes amb aquesta presentació.

La pissarra interactiva és un sistema tecnològic integrat per un ordinador connectat a Internet i un video-projector. Les imatges que es veuen es projecten sobre una pantalla de grans dimensions, la qual mostra el monitor de l’ordinador, és a dir, és una projecció del que nosaltres veiem a la pantalla de l’ordinador però de grans mides.

A més de presentar la PDI, també hem exposat les pràctiques que es proposaven en el Moodle a fer a partir de l’ús d’aquesta. Les pràctiques consistien en tractar els números, els contes i l’entorn.

Els objectius de les pràctiques són:

-     Desenvolupar l'atenció i els sentits

-     Entendre els fenòmens que els envolten

-     Adquirir hàbits socials i higiènics

-     Reconèixer les formes posicionals

-     Reconèixer els nombres i les lletres

En relació amb el currículum d’Educació Infantil, hem volgut destacar que respecte la pràctica de la PDI i els contes, es desenvolupa els objectius del currículum   “Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir”  i  “Utilització d'instruments tecnològics i d’expressió audiovisual en els processos creatius per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. Per un altre costat, respecte la pràctica que treballa la PDI i l’entorn, cal destacar del currículum l’objectiu següent: “exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat d'ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics( en aquest treball ens centrem en la pissarra com un instrument més a treballar)”

A més, també ens hem plantejat com cal treballar els continguts de la PDI, i hem conclòs que en l'exposició dels continguts, els mestres tenim el paper principal. Això no vol dir que els/les alumnes siguin passius, al contrari, han de participar-hi de manera activa. Les pràctiques es poden fer des del mateix ordinador, però si es disposa d'una pissarra digital interactiva  l'alumne/a pot assumir un paper més destacat.

Després d’haver aprofundit una mica més en la informació de la qual disposàvem en la pàgina web, podem extreure unes conclusions sobre la pissarra digital interactiva fins a adonar-nos que:

Les pràctiques que hem proposat només són una petita mostra de tot el que és pot treballar amb la PDI. Amb el pas del temps aniran apareixent cada cop més recursos, i més variats per treballar amb aquesta eina, tot i així és important que hi tinguem un primer contacte per començar a familiaritzar-nos amb un recurs que promet cobrar cada cop més protagonisme dins les aules d’Infantil.

La pissarra digital interactiva com a recurs didàctic és molt útil per treballar la tecnologia a l’aula ja que ens permet combinar recursos digitals amb l’escriptura i el traç de sempre. Per tant, no es deixa de treballar la psicomotricitat fina i la precisió, que tanta por es té de que es perdi amb l’ús dels teclats i el ratolí.

No podem oblidar que es poden treballar continguts relacionats amb totes les àrees del currículum.

Hem de tenir en compte que la pissarra digital interactiva és un recurs més, que  no se n’ha d’abusar, i que no ha de ser l’únic que es treballi. Es tracta de tenir un ampli ventall de recursos /maneres de treballar dins de l’aula per poder atendre a totes les maneres d’aprendre, i que les classes siguin el més productives possible. Mai ha de suplir altres recursos ni maneres de treballar, sinó complementar-los i treballar els conceptes d’altres maneres.

Per últim, les preguntes que hem plantejat en la nostra presentació han generat un debat ben interessant sobre si la pissarra digital comporta més aspectes positius o negatius. Les qüestions que hem plantejar són:

- La pissarra és realment una eina col·laborativa, o és difícil que mantinguem l’atenció de tots els nens, i que participin tots igual? Aquestes activitats no estan més adreçades cap al treball individual?

- Ajudarà la pissarra digital interactiva a que els coneixements adquirits pels alumnes tinguin més transcendència que els que podien aprendre amb els llibres de text habituals o les típiques fitxes?

Des de la meva perspectiva, cal tenir en compte tots els aspectes d’aquest recurs, i com ja he explicat amb les conclusions que hem exposat, crec que cal utilitzar-lo com una eina més de classe, amb potencial d’aprenentatge, no del tot col·laboratiu, que cal valorar la seva necessitat a l’aula abans d’incloure-la, ja que potser hi ha recursos TIC que ens són més necessaris encara.

Coneixem el Gmail, una eina molt util

Avui amb en Miquel hem obert un compte Gmail a partir de la plataforma Google Docs. Penso que  aquestes sessions en les que tractem les possibilitats de la xara i alhora creem moodles o comptes que ens serveixen per a les nostres vides quotidianes ens poden ser ben útils. 

Abans d'aquesta classe no sabia diferenciar entre tenir un compte Hotmail i un Gmail. Així, amb la classe d'avui hem pogut veure totes les possibilitats que ens ofereix el correu Gmail davant Hotmail, com per exemple, la intercomunicació en espais com en Google Docs. Aquesta aplicació ofereix múltiples eines i oportunitats als usuaris, com compartir documents i alhora modificar-los de manera on-line. Així doncs, aquesta plataforma pot ser un mitjà molt interessant, per exemple, pels mateixos estudiants, ja que permet que es comuniquin i passin els seus treballs de forma on-line, tos a l'hora, ràpida i directament. És molt interessant i positiu tenir un medi on ens poguem comunicar i treballar col·laborativament alhora, i a més hem de tenir en compte la multiplicitat d'eines que ens proposa.

D'aquesta manera, he pogut veure que Gmail és més complet que el correu Hotmail, el qual només serveix per enviar i rebre e-mails i el Gmail ens permet anar més enllà. Les possibilitats que ofereix  aquest són moltisimes i el fet de compartir enllaços on-line permet dur a terme els treballs en equip de manera molt més còmoda, ja sigui a l'hora de dur a terme un treball universitat o, en un futur, amb els nostres companys de feina per poder estar cadascú a casa seva mentre es fa un treball en equip. Cada cop trobem més recursos sencills per tal que tota la societat poguem estar conectats els uns amb els altres, amb un munt de facilitats i possibilitats.