Fira acadèmica. Sessió final de l'assignatura i conclusió.

Avui hem presentat en la fira acadèmica final de l'assignatura el nostre projecte "Atrapem els colors, els números i les formes del carrer". En aquest projecte els infants són els protagonistes de creacions fotogràfiques que ajudaran a consolidar els aprenentatges relacionats amb el coneixement dels colors, les formes i els nombres que ja s’hauran treballat anteriorment a classe. Cal destacar que la principal finalitat d’aquest projecte és donar resposta a la necessitat de l’escola en referència a l’integració de les TIC en el dia a dia de l’aula.

A més, creiem que aquesta proposta permet treballar els aspectes esmentats d’un mode motivador pels infants, ja que la seva participació activa es promoguda per l’entusiasme que acostuma a acompanyar una sortida fora de l’escola, i perquè la proposta de realitzar una caça de nombres, colors i formes amb la càmera en la mà pels carrers de la nostra ciutat pot ser ben atractiva per ells. Aquest recorregut consisteix en anar caminant pels voltants de l’escola amb els ulls ben oberts, disposats, en tot moment, a trobar objectes o parts d’ells amb formes geomètriques, colors i nombres coneguts.

Hi ha diferents motius que ens han portat a dur a terme aquesta proposta. En primer lloc perquè vam detectar que a l’escola PIA Sant Antoni es feien servir molt poc les TIC a l’aula d’Educació Infantil, i quan ho feien, era fent servir aplicacions que potenciaven poc l’interactivitat dels infants. Nosaltres hem volgut anar més enllà, ja que creiem que les TIC ens permeten fer ús d’altres recursos apart de l’ordinador, i la càmera digital és una eina molt propera als infants (ens els últims anys s’ha fet accessible fins a tal punt que avui en dia quasi tothom disposa d’una càmera digital). A més, creiem en que la introducció de les tecnologies a l’aula no es pot limitar a concebre el nen només com a usuari, sinó com a creador.

Per tal de dur a terme aquest projecte vam sortir al carrer amb les nostres càmeres digitals i vam capturar totes les formes, colors i números que ens vam trobar com si fóssim els nens i nenes protagonistes de l’activitat. Així, les fotografies del projecte estan fetes per nosaltres.

El producte final consta d’una presentació PowerPoint, en la qual hi ha una primera imatge que mitjançant un joc d’hipervincles deriva cap a una de les tres opcions disponibles: veure la presentació de les fotografies relacionades amb els colors, una altra vinculada amb les formes i una darrera que presenta els nombres del carrer.

Cal destacar les limitacions que hem trobat d'aquest projecte, que principalment són dues: l'accés a un recurs digital com són les cameres de fotos i el fet de fer una sortida amb infants de 4 anys, per la qual necessitarem sortir en petits grups i acompanyats de varis mestres.

Com aquesta classe ha estat l'última de l'assignatura m'agradaria destacar varies idees que puc extreure com a conlusió dels aprenentatges que he adquirit. Actualment a les aules d’Educació Infantil ens trobem amb una generació de nens i nenes que viuen immersos en les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Crec que per aquest fet l’escola, com a agent social de primer ordre, no pot quedar al marge d’aquesta nova realitat, ja que si l’entorn del centre està immers en l’era digital, aquesta institució ha de fer els possibles per a entendre-la i obrir-li les seves portes. Les escoles són conscients d’aquesta realitat i per això cal plantejar-se el mode d’incloure les TIC en la quotidianitat de l’aula.  Cal dir sobretot, que les TIC solament són un recurs més que podem usar en l'aula d'Educació Infantil, però mai han de ser el centre de l'aprenentatge de tot el que fem a l'aula, com per exemple pot succeïr amb l'ús de la Pissarra Digital Interactiva; cal fer un ús responable de les TIC i extreure un potencial positiu sense dependre'n.

L’ensenyament de les TIC no pot quedar al marge de les noves teories de l’aprenentatge, basades en les teories constructivistes. Des d’aquesta perspectiva, l’alumne ha de ser el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, i això no serà possible si nosaltres no els hi donem aquesta possibilitat.

Per últim, vull comentar que m'ha sorprès molt la feina de les meves companyes que han presentat en aquesta fira acadèmica, ja que hi havia una gran varietat de propostes, des de  blocs d’aula, d’escola, de mestra, calendaris escolars, vídeos com ara un anunci fet per nens, contes fets amb la tècnica d'Stop Motion amb plastilina i dibuixos, webs de jocs, programes per treballar amb la PDI, etc. Ha estat una sessió realment enrriquidora.

El projecte final: Atrapem els colors, els números i les formes del carrer.

Vull fer-vos una petita introducció a la proposta que estem realitzant la Carme i jo com a projecte final de l’assignatura i que presentarem el pròxim dijous a la fira acadèmica.

El títol del projecte és “atrapem els números, els colors i les formes del carrer”. En aquest projecte els infants són els protagonistes de creacions fotogràfiques que ajudaran a consolidar els aprenentatges relacionats amb el coneixement dels colors, les formes i els nombres que ja s’hauran treballat anteriorment a classe. Cal destacar que la principal finalitat d’aquest projecte és donar resposta a la necessitat de l’escola en referència a l’integració de les TIC en el dia a dia de l’aula. Aleshores, els nens i nenes sortiran als carrers del voltant de l’escola a capturar imatges on surtin les formes, colors i números que cal buscar, i el producte final consta d’una presentació PowerPoint on s’inclouen aquestes.

Hem fet aquesta proposta perquè avui en dia a les aules d’Infantil ens trobem amb una generació de nens que viuen immersos en les tecnologies de la informació i de la comunicació. I l’escola, com a agent social de primer ordre, no pot quedar al marge d’aquesta nova realitat i si l’entorn de l’escola està immers en l’era digital, l’escola ha de fer els possibles per a entendre-la i obrir-li les seves portes.

 Una de les maneres d’aconseguir que l’aprenentatge sigui el màxim de significatiu per els alumnes és la possibilitat que entre ells i el mestre es pugui crear el propi material d’aula. Per això, aquest projecte ens permet deixar part de la realització en mans dels infants, els quals elegeixen i capturen les imatges que desitgen.

Nosaltres hem simulat ser infants que prenen les fotografies pertinents, i després hem fet el muntatge de la presentació PowerPoint. Aviat en veureu el resultat en la fira acadèmica, espero que us agradi!

Les TIC, una eina per viure i per aprendre.

Avui hem tingut l'ocasió d'assistir a la xerrada d’aquesta assignatura anomenada “Les Tic, una eina per viure i aprendre”.

Dues mestres d’una escola de Vic ens han estat explicant la seva visió dde l’educació i les Tic. Així, ens han afirmat que conviure a l'escola implica aprendre a observar el nostre entorn juntament amb els altres, i per tant canviar la manera de veure l'entorn i raonar. Des del moment que neixen els infants aprenen, i els adults donen significat simbòlic al seus primers balbuceigs donant-los rellevància. A l'escola també tractem de donar importància a allò que veiem important per a destacar-ho o per canviar aquelles coses que no es agraden.

En l'exposició han nombrat els estudis de Vigotsky i Piaget, per tal d'explicar les teories d'aprenentatge. Els dos autors valoren el llenguatge i l'interacció amb els altres per entendre el que succeeix al nostre voltant, és a dir, donen un caràcter social al procés d'aprenentatge, tan imprescindible per a poder adquirir coneixements.

Cal destacar que el joc, l'observació i la imitació tenen un paper fonamental en el desenvolupament dels aprenentatges del infant.

Les TIC són a tot arreu, i els nens ho veuen i ho viuen. L'escola ha d'incorporar-les i aprofitar-les tenint en compte que els nens i nenes ja les coneixen.

Actualment, els infants troben totalment normal la presencia de les tecnologies, hi conviuen i les fan servir sense por.

És important que els mestres coneguin adequadament la xarxa i les seves possibilitats tenint en compte els seus avantatges i inconvenients per tal de poder respondre a les demandes dels infants, per exemple en les situacions en que es va a l'aula d’informàtica amb un grup d'alumnes cal que el mestre prengui el control i pugui respondre a les necessitats. Cal que el mestre potencií les situacions en que l'infant treballa sol amb l'ordinador, procurant que sàpiga utilitzar el ratolí i tractant de proposar activitats relacionades amb les TIC amb el màxim potencial d'aprenentatge, adequant-se a les característiques dels infants, tot buscant la zona de desenvolupament proper.

M’ha agradat la idea que han comentat de que la intel·ligència dels nens està a la punta dels dits: els infants aprenen bàsicament a partir del contacte amb els materials i els objectes a través de la manipulació i l'exploració. És important no centrar l'inclusió de les TIC únicament amb una PDI o amb un ordinador: cal utilitzar tots els recursos sense dependre només d'un, de la mateixa manera que les TIC només són una eina més de l'aula, mai l’única.

L'ordinador, en els moments que es treballa en parelles, permet que s'estableixin relacions interpersonals entre els nens i nenes de l'aula, fet que resulta positiu. Així, un ordinador permet enriquir-se, sobretot si es col·loquen nens del mateix nivell de coneixements junts, per tal a treballar a l'hora de mode equilibrat i en el mateix grau.

Treballar amb la PDI permet la interacció en gran grup i la intervenció en petits grups. Permet, per tant, la discussió, l'intercanvi d'opinions, posar-se d'acord, fer comparacions, etc.

Vull destacar que m'ha semblat interessant la visió de que tant l'ordinador i la PDI ens pot ser útil per a veure imatges de les nostres vivències i de situacions d'aprenentatge, a més de guardar les creacions dels infants.

M’ha resultat molt important l’aportació d’aquestes mestres respecte els desavantatges de la PDI: comporta tenir l'aula més fosca del que és habitual i els infants s'han d'acostumar a evitar les ombres produïdes pel canó de projecció. A  més, hi ha problemes de software: cada vegada hi ha més marques de PDI en el mercat i cadascuna té un software i una manera de funcionar diferent, per exemple hi ha que funcionen amb el dit i altres que amb un llapis especial. En les que funcionen amb el dit, els nens es important que no es recolzin perquè sinó deixa de funcionar. En canvi, el llapis especial és car i es trenca fàcilment.

Les mestres de l'escola ens han explicat com utilitzen elles les TIC a les seves aules: fan servir jocs de la web edu365, aprofitten la PDI per passar llista, creen presentacions PowerPoint per a explicar amb un suport visual els seus projectes d'aula a la resta del cicle i tenen un taller que treballa la llengua i plàstica a través de les TIC. A més, també utilitzen el programa JClic per a realitzar activitats. Aquesta escola té un ordinador per aula, dues aules d'informàtica i 6 ordinadors a l'aula de matemàtiques i ciències,  a més de disposar de PDI. Els infants s'emporten recopilacions d’àlbums amb fotografies, fets amb PowerPoint, per a les famílies.

També cal destacar que en aquesta escola fan servir les TIC per promoure l'apropament amb les famílies.

Així, les presentacions ens poden servir per a ensenyar en reunions amb els pares i mares imatges dels infants, àlbums escolars i de tallers.

Penso que aquesta xerrada ens ha ajudat a veure reflectides en un escola les idees que hem anat coneixent al llarg de l’assignatura, i a més m’ha aportat noves visions que desconeixia, sobretot de la PDI i els seus desavantatges.