Debat sobre el programa Clic.

Avui hem fet el primer debat de grup classe partint de les aportacions de cada grup, el qual explicava allò que havia extret de les lectures i vídeos proposats al Moodle. Així, s’han derivat idees ben interessants a partir de les presentacions.

En el nostre cas, el meu grup hem explicat la crítica d'Alejandra Bosco sobre el programa Clic. El text tracta d’aquest programa d’ordinador, el qual totes les membres del grup hem utilitzant excepte la Carme que és de Menorca i diu que ella a la seva escola no l’utilitzava. Sabíem que teníem l’oportunitat de resoldre els problemes i exercicis acudint a la prova i l’error. La manera de presentar les activitats influeix en l’interès o la motivació dels alumnes.

Gracies a aquesta crítica, ens adonem que el fet d’utilitzar el mecanisme de la prova i error no ens ajudava a aprendre, sinó que només ens facilitava la feina per acabar abans. Aquest programa avarca totes les competències que es presenten al currículum escolar i les assignatures que aquest conté. Ens adonem també que el potencial d’aprenentatge pot ser inferior ja que el programa no força els alumnes a pensar, sinó que només associem sense parar-nos a pensar. L’alumne selecciona problemes que aporta el programa, excepte alguns exercicis que consistien en omplir buits per nosaltres mateixos.

Ens ha sorprès molt que el Clic és el programa més utilitzat a Catalunya en l’educació primària ja que és un programa barat i simple. També és un programa de fàcil utilització on el treball dels docents és mínim i s’aprofita molt l’espai i temps escolar. A més és un programa que no estimula la creativitat i l’ingeni a l’hora de fer l’exercici.

El clic s’usa per dur a terme activitats de casi totes les àrees del currículum. Veiem que aquest programa és un exemple de com s’utilitzen les TIC a les aules, potser el més popular i del qual es pot fer un analitzi per reconèixer els aspectes positius i negatius a millorar per a potenciar els aprenentatges dels alumnes amb les tecnologies.

Per tal de provocar el debat, hem plantejat varies qüestions: Com  ha de ser un programa informàtic per a que els infants reflexionin sobre els conceptes?

Com plantejar l’activitat per a que els alumnes reflexionin i no utilitzin el mètode prova-error?

Es seguirà utilitzant el Clic en un futur a les aules? Se li faran modificacions?

El debat ha estat molt interessant i ens ha ajudat a percebre les visions de les nostres companyes.

En conclusió, i pensant en la seva aplicació a l’aula, el Clic és una eina que respon a la necessitat de treballar les TIC a l’aula i que a la vegada es treballen de manera intercurricular les diferents àrees de coneixement. La lectura ens transmet que els professors tenen poca formació per a treballar amb els ordenadors i el Clic apareix com un programa que es fàcil d’usar i que tots els mestres s’atreveixen a fer servir a classe.

Per últim, aquestes webs són interessants per tal d’aprofundir en el tema:

www.xtec.es/recursos/clic

http://clic.xtec.cat/es/jclic/curs.htm

Entrevista amb Francesc Busquets sobre les tecnologías en el aula: http://www.educared.net/softwarelibre/entrevistas/respbusquets.html

La meva experiència amb les TIC i la prospectiva d'aquest recurs.

Una dels projectes que se’ns va proposar a fer es tractava d’un montatge audiovisual sobre la nostra vivència amb les TIC, tant a casa com a nivell educatiu escolar. Així, jo he realitzat un muntatge PowerPoint  amb les explicacions, imatges i qüestions que han emmarcat la meva experiència amb les TIC des que era petita fins a l’actualitat en que en depenc en la universitat.

A més de fer els projectes, també els hem posat en comú en un debat al campus virtual. D’aquesta manera, vull destacar un tema que ha sorgit en el debat del Moodle a partir de les presentacions de les companyes sobre la nostra pròpia experiència amb les TIC: es fa referència a com influenciarà la incorporació dels ordinadors a les aules respecte la substitució de l’escriptura tradicional, i ens proposem el repte de trobar l'equilibri a l’hora d’integrar la tecnologia a les aules de manera que sigui profitós per als nostres alumnes, en els moments que sigui necessària i pugui suposar una oportunitat per a ells. Així doncs, des de la meva visió penso que hem de tenir en compte que l'escriptura a mà és bàsica per a les persones i el fet que s'incorporin ordinadors a les aules no ha de fer que aquesta desaparegui, tot i que en els mateixos tablets es pot escriure com si utilitzessim un bolígraf normal i corrent.

Llavors a la pregunta "s'acabarà perdent l'escriptura tradicional?". Els canvis que es donen a la societat són constants i, realment, ens acabem adaptant a aquests. Però sí que és cert que molta de nosaltres tenim por a la pèrdua de l'escriptura per la introducció de les noves tecnologies. Des de la meva perspectiva, considero que les coses necessàries perduren i no es perden: així, per què les tecnologies haurien de ser un perill per la escriptura? Cal valorar que estem aprenent noves maneres d'escriure i de comunicar-nos que fa uns anys no hauríem imaginat, per tant, hem de ser oberts i saber comprendre les noves necessitats per adaptar-nos.

A continuació, ja que no puc penjar la presentació PowerPoint en el blog, a canvi us presento un video de youtube que té molta relació amb la visió actual de l'inclusió de les noves Teconolgies de la Informació i la Comunicació a l'aula i que es correspon amb la perspectiva que mirem nosaltres aquests recursos:



Fem servir el Pagemaker!

Avui ha estat la segona sessió en al que hem treballat amb el Pagemaker.  Tot i que era la última classe destinada al conte, no hem pogut acabar de maquetar, ja que se'ns a complicat molt la utilització del programa. Al final de la classe només hem aconseguit maquetar la primera de les escenes, i és que penso que hem dedicat molt poc temps al programa Pagemaker i ens ha costat entendre totes les seves funcions i possibilitats.

Al voler posar el text, el fons i la imatge en una sola fulla, se'ns movia tot o desapareixien certs objectes... Així doncs, com sobre el Photoshop penso que hem après prou a utilitzar-lo, a poder ser m'agradaria que dediquéssim alguna classe més a utilitzar el Pagemaker. D'aquesta manera, poder acabar de maquetar tot el conte, ja que ens hem hagut de conformar amb maquetar només una de les set escenes que tenia el nostre conte.
Sempre he tingut facilitat en desenvolupar-me davant programes que desconeixia i no tinc por a buscar les opcions i veure què permet fer, però en aquestes sessións hem tingut poc temps. Penso que potser hauriem d'haver dedicat una primera classe a veure com funciona el programa i les altres a fer la producció dels conte, ja que la majoria de les meves companyes no coneixiem el Pagemaker. Des de la meva perspectiva, crec que és ben positiu que cada cop estem coneixent més programes i aprenent a utilitzar-los. A més, m'he descargat a casa els programes que estem utilitzant per tal d'anar millorant la pràctica d'aquests. Suposo que amb una mica més de temps, ja tindrem més domini i sabrem muntar, per exemple, contes per nosaltres mateixes.

Cal destacar la potencialitat d'aquest tipus de recursos per a nosaltres com a futures mestres d'Educació Infantil, ja que tot el que estem coneixent ho podem utilitzar en algun moment per a dur a terme un projecte o una proposta concreta amb els infants I tot i que no permet que siguin ells els protagonistes de la creació dels productes a causa de la complexitat de les eines, sí es pot aprofitar una PDI a l'aula per a demanar opinions als infants sobre el muntatge d'aquests.

 

Entorns virtuals i eines de la xarxa

En la sessió d'avui en Miquel Colomer ens ha descobert un nou ventall de possibilitats de programes, aplicacions i activitats que podem trobar a la xarxa noves.

Vull destacar varies aplicacions que m’han sorprès, la primera es tracta d’un el correu electrònic amb les Tres Bessones com a motiu que els infants, amb el suport d’un adult, poden usar per enviar missatges i fotografies.

En Miquel també ens ha ensenyat elements que mitjançant Internet ens poden ser útils per al nostre dia a dia, com ara una mena de GPS a través del Google, o un programa anomenat Gnomi, en el qual podem conèixer el nostre arbre genealògic.

Un altre element que m’ha interessat per a l’utilització del infants ha estat la pàgina d'Xtec.cat, la qual ja coneixia, però no en la seva totalitat. Aquesta conté una gran quantitat i varietat d'activitats de les quals disposa tant antiga com actualment.

D’aquest manera, cada dia sóc més conscient de la desconeixença que tenim sobre les possibilitats de la xarxa i sobre les TIC.

Per últim, penso que el més convenient és analitzar els interessos dels infants d’avui en dia i de la multiplicitat d’opcions que tenim a Internet per a incloure les TIC en el dia a dia de l’aula.