Les TIC a l'escola PIA Sant Antoni.

Avui hem presentat a les companyes l’analisi dels recursos TIC que vam observar durant la visita al centre PIA Sant Antoni de Barcelona. Principalment, hem comentat les caracterítiques del centre i la seva implicació amb les TIC. Així, aquesta escola compta amb alguns recursos molt avançats, com és el cas de la PDI a la classe d'anglès i la de música, tot i que per a Educació Infantil no hi ha gaire accés als ordinadors.

L’escola PIA de Sant Antoni es tracta d’un centre enorme: té fins a 5 línies per curs, i engloba des del segon cicle d’Educació Infantil, en el qual ens hem centrat, fins a Baxillerat.

A les aules d’infantil compten amb un ordinador per aula, el qual aprofiten per treballar per racons setmanals: el Racó informàtic.

A més, tenen llibres a tots els cursos excepte 4rt d’ESO que utilitzen 1x1; pissarra normal a totes les aules excepte a la classe d’angles i a la de música on hi ha una PDI i decoren les aules amb murals segons els programes i les activitats dels diferents cursos.

La programació de l’escola, a Educació Infantil és molt oberta. Estan introduint el racó de les TIC on almenys hi ha un ordinador per aula.

A primària les TIC s’introdueixen com una assignatura d’informàtica (treballen els processadors de textos); es tracta d’un taller informàtic on es donen a conèixer les eines que et proporciona l’ordinador. A més també acudeixen a l’aula d’informàtica en moments puntuals, com a suport a altres assignatures. Així doncs, la informàtica es presenta com un recurs més per a l’ensenyament.

A partir d’aquestes presentacions, un dels punts que més hem parlat avui és el fet de si és necessari disposar de les PDI si els infants no les utilitzen, a causa de que varis grups han esmentat que en l'escola que han visitat  no les usen perquè els mestres no tenen els coneixements necessaris o perquè les pissarres estan col·locades a una altura que els nens i nenes no arriben. Cal que el centre es plantegi les necessitats reals de l’escola abans d'adquirir eines amb preus elevats, les quals després no s’aprofiten.

Des de la meva perspectiva, penso que cal estudiar el que ens pot aportar una PDI a una aula d’infantil abans d’integrar-la.

Un altre element a destacar de l’escola és que hi ha aula d’informàtica però no està adaptada als infants de 3 a 6 anys, ja que el mobiliari no es troba a la seva mida.

Un altre aspecte que hem observat és el fet que els professionals no tenen la formació adequada per ensenyar als alumnes com han d'utilitzar aquestes eines o ensenyar-los les possibilitats que proporcionen. Així, pren importància la formació dels mestres respecte les TIC. Penso que pot ser que la nostra generació ens adaptem més ràpid a les novetats que les persones que ja porten molts anys a l’educació i no estan acostumats a treballar amb ordinadors.

Vull remarcar que ha sorgit un problema que penso que és ben greu i que jo mateixa vaig observar que succeïa a l’escola que vam visitar: s’utilitzen els ordinadors o les pissarres digitals per projectar els llibres de textos, com si es tractés d’un llibre de paper. Així, no s’està extraient gaire potencialitat a aquests recursos tecnològics, sinó que sembla que només es tracta d’incloure les TIC sense aprofitar les opcions que ens propicien. Ho veig com un factor poc innovador llavors, per exemple en el cas del projecte 1x1 de les escoles.